Translate

divendres, 27 de maig de 2016

GRADIBUS


Les escales simbolitzen el pas d'un nivell a un altre, d'un pla a un altre pla, d'una manera de ser a una altra, arribar a un nou nivell ontològic (onto- ser-lògic - coneixement). La comunicació entre el cel i la terra, mitjançant una doble via d'ascens i descens, l'ascens de l'home i el descens de la divinitat, de manera que l'escala (scala) és un símbol eix del món. Un pas al més enllà, l'escala al cel. 

Representa l'accés a una altra realitat, a l'absolut i el transcendent, el desplaçament des de la irrealitat a la realitat, de l'imaginari al que inimaginat es refereix més aviat a quelcom  inesperat, quelcom amb el que no es comptava. De la mort a la immortalitat. Pel que fa al Paradís en ell hi havia comunicació entre Déu i l'home, després de la caiguda es va interrompre. 

En el somni de Jacob, judaisme, veiem com pugen i baixen àngels per una escala, la comunicació s'estableix mitjançant els àngels. 

En Quart Camí és l'escala la que es troba entre la vida i el camí. Els esglaons de l'escala, és el poder ascendent de la consciència de l'home adormit, passant als graus de l'existència; representa també els nivells d'iniciació a través del coneixement d'un mateix i la comprensió. 

INSTRUCCIONS PER PUJAR UNA ESCALA

de Julio Cortazar

Ningú haurà deixat d'observar que amb freqüència el terra es plega de manera que una part puja en angle recte amb el pla del sòl, i després la part següent es col·loca paral·lela a aquest pla, per donar pas a una nova perpendicular, conducta que es repeteix en espiral o en línia trencada fins a altures summament variables. Ajupint-se i posant la mà esquerra en una de les parts verticals, i la dreta a la horitzontal corresponent, s'està en possessió momentània d'un esglaó. Cada un d'aquests esglaons, formats com es veu per dos elements, ens situa una mica més amunt i endavant que l'anterior, principi que dóna sentit a l'escala, ja que qualsevol altra combinació produirà formes potser més belles o pintoresques, però incapaces de traslladar-nos d'una planta baixa a un primer pis.

Les escales es pugen de front, doncs cap enrere o de costat resulten particularment incòmodes. L'actitud natural consisteix en mantenir-se dempeus, els braços penjant sense esforç, el cap dret encara que no tant que els ulls deixin de veure els graons immediatament superiors al que es trepitja, i respirant lenta i regularment. Per pujar una escala es comença per aixecar aquesta part del cos situada a la dreta a baix, embolicada gairebé sempre en cuir o camussa, i que llevat d'excepcions cabrà exactament en el graó. Posada al primer graó aquesta part del cos, que per abreujar anomenarem peu, es recull la part equivalent de l'esquerra (també anomenada peu, però que no s'ha de confondre amb el peu abans citat), i portant-la a l'altura del peu, se li fa seguir fins col·locar-la al segon esglaó, amb la qual cosa en aquest descansarà el peu, i en el primer descansarà el peu. (Els primers esglaons són sempre els més difícils, fins a adquirir la coordinació necessària. La coincidència de nom entre el peu i el peu fa difícil l'explicació. Cuidi especialment de no aixecar al mateix temps el peu i el peu).

Arribant en aquesta forma al segon esglaó, n'hi ha prou de repetir amb alternança els moviments fins trobar-se amb el final de l'escala. Se surt d'ella fàcilment, amb un lleuger cop de taló que la fixa al seu lloc, del qual no es mourà fins al moment del descens.


Extret i traduït d' "Historias de Cronopios y de Famas", Julio Cortázar, 1962. © 1996 Alfaguara

Imatges: Edifici Traumatologia Vall Hebron - Drac de la Casa Batlló-Barcelona

dissabte, 21 de maig de 2016

CANVI


NO EXISTEIX EN LA REALITAT RES QUE SIGUI SEMPRE IGUAL, 
PERQUÈ L'ÚNICA COSA REAL ÉS EL CANVI. 
Heràclit

Mai tenim la mateixa "experiència" ni veiem dues vegades el mateix per que les coses canvien en un constant "esdevenir". Per Heràclit les coses no tenen un Ésser immòbil, el que existeix és un Ésser en moviment que es transforma. 

Heràclit atribueix realitat al concret, múltiple i canviant, és a dir, a un Univers format per contraris a perpètua oposició, al que el logos o raó, condueix a una síntesi harmònica. Hi ha l’esdevenir perquè hi ha tensions entre contraris i la realitat és la unitat dels oposats.

Malgrat que la vida pot ser molt esquerpa i eixuta, els valors amb que l’enfrontem i gaudim són fonamentals per desenvolupar una consciència plena i positiva.


 道 Hi ha un flux en l'univers que es diu TAO. 

El Tao flueix lentament, però mai s’atura i és increïblement poderós mantenint les coses de l'univers en ordre i equilibri. Es manifesta a través de canvis d'estacions, cicles vitals o mutacions de poder o ordre. El Tao és la llei de tot. El que segueix al Tao és un amb el Tao. 

A més, convé comprendre el Txi (energia vital), perquè el Txi i el Tao van de la mà, ja que el Txi és l'energia que circula en l'univers, per la qual cosa es pot dir que el Tao és el flux del Txi.

El concepte del Tao es basa en acceptar que la única constant en l'univers és el canvi i que hem d'acceptar aquest fet i estar en harmonia amb això. El canvi és el flux constant de l'ésser al no ser, del possible a la realitat, del yin al yang, del femení al masculí...


Quatre Infinits
Abans d'iniciar l'Món 
Estava el Misteri: 
Silenciós, sense fons, 
Solitari, immutable, 
A tot arreu i sempre en moviment, 
La Mare del Món. 
No conec el seu nom, pel que li dic Tao; 
No conec el seu límit, per el que li dic infinit. 
Sent infinit, flueix per sempre, fluint per sempre, torna a Si Mateix. 
Un Mateix segueix el camí del Món; 
el Món segueix el camí de la Naturalesa; 
la Natura segueix el camí del Tao; 
el Tao és el Camí. 
Tao és infinit, per tant la Natura és infinita, 
per tant el Món és infinit, per tant un Mateix és infinit. 
Són quatre Infinits, I el Jo és un d'ells.


Aplicació del Tao
El moviment del Tao és retornar; 
L'ús del Tao és acceptar; 
Totes les coses deriven del Tao, 
el Tao no deriva de cap.

dimarts, 3 de maig de 2016

FILLS DE LA TERRA



El documental "FILLS de la TERRA" mostra a través d' "homes i dones medicina" de diferents cultures, com el respecte i la vinculació amb la Mare Terra, són imprescindibles per a la salut i el benestar de tots els éssers vius.

En la societat actual vivim d'esquena a la natura i la explotem voraçment, oblidant que la Terra és una farmàcia viva que hem de preservar.

La pel·lícula convida a la recerca de nous camins de sanació, plantejant un al·legat a favor de la medicina natural el missatge és que la nostra salut i la de la Terra no haguessin de ser un negoci.

D'aquesta manera el documental porta l'espectador a reflexionar sobre el sistema de salut actual. Alhora tracta de fer veure a les persones que:

EL GRAN REPTE ÉS TORNAR A SER CAPAÇOS DE PENSAR EN EL BÉ COMÚ, 
LA TERRA, LA NOSTRA MAJOR PROVEÏDORA DE VIDA.

LES VEUS
Al llarg del procés de producció, l'equip ha entrevistat a més de 70 persones i totes i cadascuna d'elles
ha ajudat a donar forma al documental.
Després d'un llarg procés de selecció, les veus que transmeten aquest missatge col·lectiu són:

TERRY DOBNEY. Archidruida d'Avebury

GRÀCIA CHACÓN. Archidruidesa Ordre Mogor

ÁLVARO TUCANO. Líder ètnia Tucano

JOSEFINA CHAVES. dona medicina

JUAN GONZÁLEZ. Psicòleg i etnobotànic

MARIANNA G. LLEGAR. Investigadora tradicions iberes

JUVENAL BECERRA. dansaire conchero

ARMANDO LOIZAGA. Investigador tradicions indígenes

RICARDO AWANACH. Xaman ètnia Xuar

JOSEP PAMIES. agricultor

LLORENÇ TEIXÉ. herbolari


PREMI GOYA 2016

divendres, 8 d’abril de 2016

EL FUTUR?: ÈSSER UN CALIDOSCOPI FRACTAL DE MIRADA POLIÈDRICA


CALIDOSCOPI 

del grec kalós, bella, eidos, imatge i scopéo, observar, 

és un tub que conté tres miralls, 

que formen un prisma triangular amb la seva part reflectora cap a l'interior, 

a l'extrem dels quals es troben dues làmines translúcides 

entre les quals hi ha diversos objectes de colors i formes diferents, 

les imatges es veuen multiplicades simètricament 

en anar girant el tub mentre es mira per l'extrem oposat. 


FRACTAL 

terme creat a partir de l'arrel llatina fractus 'trencat, fracturat, irregular'. 

Els fractals neixen de l'intent de trobar una geometria 

més adient per descriure els objectes de la natura.


MIRADA POLIÈDRICA

Aquella que formada per més de tres perspectives diferents 

concorren en un punt o vèrtex.





dimarts, 15 de març de 2016

RODA EL MÓN I TORNA AL BORN


El temps és cíclic o lineal?
El temps no existeix.

L'eix del "El mite de l'etern retorn" és el problema del sofriment. 
Com feien els primitius per bregar amb el dolor? 

La solució és la negació del temps. No existeixen els esdeveniments. Només és humana l'experiència associada al Cicle: naixement, vida, mort, resurrecció. Tot el que importa ha succeït ja, no hi ha novetat, només reiteració infinita que ens allunya de la por a la mort. Perquè a la mort li segueix la resurrecció. 

A més d’allunyar-nos de la mort ens hauria d’allunyar dels errors. 

Però per això cal aprendre d’ells, oi?
Per això rememorant a Eliade, avui en el tancament d'un cicle amb motiu d’un aniversari anual em plantejo:

Ningú em dirà com ha de ser la meva vida. 
Avui serà com jo decideixi que sigui. 
Per què l'avui és meu.
Per que em rebel·lo contra el fatalisme astral o la determinació per se. 
No defujo de les meves responsabilitats, 
i gaudeixo de la por a la llibertat i al meu compromís personal.
Per què això és el que em manté alerta i amb vida.
I pel que fa al meu origen, el meu espai sagrat: 
Rodo lo món i torno al Born, que sóc jo.


Mite de l’Etern retorn, Mircea Eliade


Parèmia original: Roda lo mon y torna al Born. 
Origen: Trobem una explicació molt detallada 
de N. Font y Sagué al Calendari català per a l'any 1898, 
de Joan Baptista Batlle (p. 83-85)